– Tu ets veritat, però tota la teva vida és una puta mentida.
– ¿Què vols dir? No t’entenc.
– No som el que fem. Sovint el que fem contradiu el que som.
– ¿I si no ets el que fas, què collons ets? Jo crec que el que fas diu molt del que ets: Operari sequitur esse.
– En el teu cas està molt clar: la teva vida és una cosa i les teves obres una altra. Si s’identifiquessin, series un monstre.
– Gràcies, home!
– Perquè, a veure: ¿Tu qui ets?
– ¿Qui sóc? Aquesta pregunta no és pertinent. La trobo massa metafísica, massa parmenídea. No penso respondre una pregunta tan absurda.
– ¿Veus? Em dónes la raó.
– No pas. Jo estic per damunt del que faig. Les meves obres no esgoten el que sóc. A més, no crec que jo sigui res ni ningú. L’ésser és un mite, una ficció. Res no és: tot és procés, esdeveniment, riu heracliti…
– No fugis d’estudi. La gent veu el que fas i et jutja a partir d’això…
– Doncs pitjor per a ells.
– No, pitjor per a tu.
– ¿Un monstre has dit?
– Sí. Un monstre adorable, irresistible, però un monstre al capdavall.
– Jo no sóc Vogelfrei.
– Jo no n’estaria tan segur…
Gràcies! Estaria bé saber què n’opines tu, d’aquest text…
Simplemente soy un cumulo de circumstancias echos y sobretodo decisiones yo creo que la vida esta llena de decisiones y elecciones i por eso la creamos nosotros y no tenemos un destino seguro.
La vida es un largo camino que tiene distintos senderos, segun el que cojas te ira y seras de una forma o de otra.